La Performance Management Chart (PMC) és una gràfica que ofereix TrainingPeaks que ens mostra el comportament, en un rang de temps determinat, de la nostra condició física (CTL), la nostra fatiga (ATL) i el nostre estat de forma o frescor per a competir (TSB). És molt útil per a analitzar la nostra temporada i veure si realment l'entrenament ha complert amb les seves intencions. A continuació explicarem, de manera detallada, quins elements componen la PMC i com podem interpretar-los.
Elements de la Performance Management Chart: CTL, ATL y TSB
Els tres components que donen forma a la PMCsón els següents:
“Chronic Training Load (CTL)”: és la càrrega crònica del nostre entrenament i representa la nostra condició física. En la gràfica correspon a la línia blava.
“Acute Training Load (ATL)”: és la càrrega aguda del nostre entrenament i representa la fatiga que ens produeix l'entrenament. En la gràfica es correspon amb la línia rosa.
“Training Stress Balance (TSB)”: és el balanç de l'estrès de l'entrenament i representa el frescos o preparats que estem per a competir, és a dir, el nostre estat de forma. En la gràfica es correspon amb la línia groga.
Càrrega d'Entrenament Crònica (CTL)
La CTL proporciona una mesura de la càrrega d'entrenament de l'esportista tenint en compte el seu historial, i ho fa prenent en consideració tant el volum com la intensitat, és a dir, els TSS. Una línia blava ascendent significa que l'esportista està entrenant amb altes càrregues d'entrenament i, per tant, està millorant la seva condició física. En canvi, una línia blava descendent representa que l'esportista està reduint la seva càrrega d'entrenament i, en conseqüència, disminueix també la seva condició física. No obstant això, la CTL no pot estar sempre augmentant, ja que això ens portaria a un sobre entrenament. Per tant, al llarg de la temporada ha d'haver-hi moments en què s'apreciï una baixada de la línia blava.
Càrrega d'Entrenament Aguda (ATL)
Com podem veure en la gràfica, la ATL segueix el mateix patró que la CTL i té tota la lògica del món. Com més entrenem, més augmenta la nostra condició física però també més augmenta la nostra fatiga. Per tant, aquí és on entra en joc la periodització de l'entrenament: saber manejar i equilibrar la ràtio condició física - fatiga en funció dels objectius de la temporada. Una línia rosa amb pics molt elevats de manera constant és indici que l'entrenament està sent intens i la fatiga a la qual s'està sotmetent l'esportista és elevada.
Segurament us preguntàveu, per què varien tant els pics de la ATL i la CTL es manté més uniforme? Doncs bé, la CTL es construeix a partir de la càrrega d'entrenament que l'esportista ha sofert els últims 42 dies (de manera crònica). Per tant, en un rang de temps tan ampli les variacions no poden ser molt grans. En canvi, la ATL es construeix tenint en compte la càrrega d'entrenament que l'esportista ha sofert els últims 7 dies (de manera aguda). En aquest ventall de temps més curt, els efectes residuals de la fatiga en funció dels entrenament poden ser més grans. És a dir, si nosaltres entrenem a alta intensitat el dimarts, pot ser que el divendres encara notem la fatiga d'aquesta sessió.
Balanç de l'Estrès d'Entrenament (TSB)
El tercer element de la gràfica és el TSB, que proporciona una mesura de quant ha entrenat un esportista recentment en comparació amb quant ha entrenat històricament. En altres paraules, representa l'estat de forma de l'esportista o el seu “racereadiness” (frescor per a competir). Com es pot veure, segueix el patró contrari a la ATL, és a dir, com més elevada és la fatiga, el nostre estat de forma és més baix i al revés. Al llarg de la temporada el TSB es mantindrà sempre amb valors baixos (per sota de 0), ja que entrenant de manera constant la nostra condició física augmenta però el nostre estat de forma és més pobra (no rendiríem al màxim en una competició). En canvi, quan descansem abans d'una competició o durant unes vacances, el TSBaugmenta i la fatiga baixa. Això és realment el que busquem els dies abans d'una competició important, arribar amb una condició física bona, amb poca fatiga i amb un estat de forma llest per a competir.
El principal objectiu abans d'una competició és trobar el balanç adequat entre la CTL i la ATL, i buscar que el TSB estigui pujant o sigui positiu. Si no descansem, la CTL i la ATL seran elevades i no rendirem l'esperat en competició. Si descansem massa, estarem molt frescos (alt TSB) però també comprometem la nostra condició física (CTL) que haurà baixat considerablement. Per tant, el més important és conèixer a l'esportista i buscar l'equilibri adequat entre els tres elements.
Posant un exemple pràctic de tot això. Un ciclista tindrà una condició física (CTL) molt bona al final del Tour de França, ja que realitzant etapes de 150km durant 20 dies la seva condició física augmentarà. Així i tot, també en aquest moment la seva fatiga (ATL) serà molt elevada a causa de la càrrega aguda suportat els últims dies, i en conseqüència, no estarà llest ni fresc per a tornar a competir (el seu TSB serà molt baix).
TSS y IF a la gràfica
Cadascun dels punts vermells i blaus de la gràfica representen sessions d'entrenament. En vermell tenim la sessió expressada en TSS, és a dir, la càrrega d'entrenament que ha suposat. En canvi, en blau tenim el factor d'intensitat de la sessió (IF), és a dir, la intensitat a la qual hem entrenat amb respecte el nostre llindar de lactat o de potència funcional. Quant més elevats estan aquests punts de la gràfica, major càrrega d'entrenament i IF ha tingut una sessió. No obstant això, no sempre el IF i els TSS d'una sessió seran elevats, no hi ha una relació directament proporcional. Un ciclista pot fer 4 hores de rodatge suau i els TSS per a determinada sessió seran elevats, però la intensitat (IF) a la qual s'ha realitzat serà baixa.
Interpretació visual de la mateixa PMC
