Existeixen diferents formes a l’hora de planificar l’entrenament per a les nostres competicions al llarg de la temporada. Anys enrere la periodització més utilitzada i més comuna era la periodització lineal o tradicional (fins i tot es continua utilitzant i pot ser la més adequada en funció de l’esdeveniment que preparem), no obstant això, factors com un major nombre de competicions en el calendari en els últims anys i algunes limitacions en el disseny d’aquesta periodització, han provocat que sorgeixin alternatives per a planificar l’entrenament. Una d’elles és la periodització per blocs.
Limitacions de la periodització lineal o tradicional
La periodització lineal (PL) és aquella que divideix la temporada en períodes (general-específic-competitiu) i en unitats d’entrenament (macrocicle-mesocicle-microcicle) que es van repetint periòdicament al llarg de la temporada. Va ser desenvolupada durant el segle XX pel científic Matveyev i actualment se segueix utilitzando en la preparació física per a determinats esdeveniments de resistència.
Si bé la PL pot ser interessant per a aquells esportistes que preparen 2-3 competicions importants en la seva temporada, té algunes limitacions que han de ser considerades en funció de la mena d’atleta i els seus objectius:
- Inhabilitat de proporcionar múltiples pics de forma: en calendaris amb moltes competicions importants cada 1-2 mesos, la PL no ens proporcionarà pics de forma en cadascuna d’elles.
- Inconvenients en entrenament mixt prolongat: es refereix a la combinació d’entrenaments amb objectius oposats. Poden provocar un excés de fatiga acumulada, millores ràpides a l’inici però estancament a llarg termini i risc de sobreentrenament.
- Interferències entre les càrregues d’entrenament: seguint un entrenament mixt prolongat poden aparèixer incompatibilitats entre diferents càrregues d’entrenament, que poden portar a respostes fisiològiques negatives.
En atletes principiants o de baix nivell els inconvenients que ofereix aquest tipus de planificació són més aviat insignificants, ja que el marge de millora d’aquest col·lectiu és molt ampli. Però en el cas d’atletes molt entrenats o d’alt nivell amb un calendari atapeït, les limitacions de la periodització tradicional suposen un obstacle per a la seva progressió.
Causes que han portat a alternatives de periodització
Les noves tendències en l’esport de competició han portat a una reforma de la periodització tradicional amb la finalitat d’optimitzar l’entrenament de resistència. La principals causes han estat:
- Augment del nombre de competicions: en els últims anys les federacions han incrementat el nombre de competicions en el calendari i això ha obligat, sobretot en atletes d’elit, a competir molt més i més sovint.
- Reducció del volum total de les càrregues d’entrenament: abans es considerava que el volum d’entrenament era el factor més crucial, quant més s’entrenava, millor. La noves tendències situen la intensitat com factor clau, situant la qualitat per davant la quantitat.
- Incorporació de nova tecnologia en l’esport: eines com el potenciòmetre, els monitors de freqüència cardíaca, els GPS o mesuradors de lactat permeten controlar millor la càrrega d’entrenament i entrenar amb més qualitat.
Bases de la periodització per blocs (PB)
Diversos entrenadors/científics de l’esport han desenvolupat idees de periodització per blocs al llarg dels anys. No obstant això, la més utilitzada va ser desenvolupada per Issurin i Kaverin i porta el nom de ATR.
Aquesta periodització distingeix 3 tipus de mesocicles (veure figura 1):
- Acumulació (A): on s’entrenen les habilitats bàsiques com la resistència aeròbica, la força muscular i la tècnica general.
- Transformació (T): on es treballen les habilitats específiques de la competició com la resistència anaeròbica, la resistència muscular i la tècnica específica.
- Realització (R): on el focus se situa en la preparació per a la competició i s’entrenen ritmes de competició, velocitat i recuperació.
Figura 1. Exemple de periodització ATR (Issurin y Kaverin, 2008)
Aquests 3 mesocicles formen un cicle d’entrenament concret que es repeteix al llarg de la temporada entre competicions. Això permet reduir la fatiga acumulada a causa de les altes càrregues d’entrenament de la PL i treballar les diferents habilitats de manera consecutiva sense crear interferències entre elles. Per tant, els principis de la periodització per blocs són:
- Alta concentració de les càrregues d’entrenament.
- Nombre mínim d’habilitats objectiu en un únic bloc.
- Desenvolupament consecutiu de les diferents habilitats
- Ús de blocs-mesocicles d’entrenament especialitzats (A, T, R)
La lògica d’aquesta seqüenciació ATR fa possible que l’esportista sigui capaç de mantenir les adaptacions a llarg termini gràcies als efectes residuals de l’entrenament. Això és possible pel fet que els efectes residuals que produeixen en l’organisme les habilitats bàsiques (Acumulació) són molt més prolongats que els de les habilitats avançades (Transformació), mentre que els efectes dels treballs de velocitat i ritme de competició del mesocicle de Realització són els que menys duren.
Resum de la periodització ATR
